Entrar
 
Vocabulari Casteller
Vocabulari que empram els castellers habitualment quan feim castells
Tots
You can always search for entries (regexp permitted).

Begins with Contains Exactly matches

Enviar nou terme

Tots | A | B | C | D | E | F | G | H | I | L | M | N | P | Q | R | S | T | V


Hi ha 57 entrades al glosari.
Pàgines: 1 2 »
Terme Definició
AcotxadorNom que es dóna al nen del penúltim pis del castell, per damunt del qual passa l'enxaneta per coronar el castell.
 
ActuacióMoment en qué les colles realitzen els seus castells a la plaça.
 
Agulla1. Cadascun dels castellers que es col.loquen en l\'espai interior que deixen els baixos en unir-se per apuntalar els segons. 2. Cadascun dels pilars que conforma un castell. 3. Pilar o rengla d\'un castell.
 
AixecadorAcotxador
 
Aixecar per sotafer un castell a l'inrevés, aixecar-lo a força de braços.
 
Aletagest que fa l'enxaneta per indicar que el castell ja està coronat.
 
AnxanetaEnxaneta
 
AssaigTemps que les colles dediquen a preparar les seves construccions.
 
BaixCadascun dels castellers que formen el primer pis.
 
Buida

esquerra  f

sin. compl.  buida  f

sin. compl.  pilar buit  m

sin. compl.  pilar fluix  m

Pilar que se situa a l'esquerra de la rengla en un castell d'estructura de tres o de cinc, pel qual puja l'aixecador.

 
Canalla

canalla  f

sin. compl.  mainada  f

Conjunt de membres més joves de la colla, format pels enxanetes, els aixecadors i els dosos.

 
Cap de collapersona que dirigeix la colla. Acostuma a acompanyar-se d'ajudants (segon cap de colla, cap de pinyes...).
 
Carregar (el castell)construir-lo. Un castell es considera carregat quan l'enxaneta ha fet l'aleta.
 
Carro grosnom donat en l'argot casteller al quatre de vuit.
 
Castellnom genèric que rep cadascuna de les construccions que basteix una colla, especialment els de 3,4 o 5 persones de base. Per denominar-los s'indica primer el nombre de persones per base i després el nombre de pisos. Parlem d'un castell net quan es fa sense pinya o, en els castellers folrats, quan no es posa el folre.
 
Catedral dels castellsnom donat en l'argot casteller al cinc de vuit.
 
CercavilaActe en qué una colla recorre els carrers i places d'una població, acompanyants d'un grup de grallers. La seva funció és anunciar la festa.
 
Collaconjunt de castellers que, formant part d'una entitat, es dediquen a construir castells.
 
ContrafortCasteller que es situa just al darrera d'un baix
 
Cordócadascuna de les anelles que conformen la pinya del castell.
 
Crossacadascuna de les persones que afermen els baixos (i els segons en els castells folrats) col.locant l'espatlla sota l'aixella d'aquests.
 
Crucificatcadascun dels dos daus que en el dos de vuit suporten els peus interiors de les crosses dels segons mentre els apuntalen.
 
Dauscadascun dels dos daus que en el dos de vuit suporten els peus interiors de les crosses dels segons mentre els apuntalen. També s'els anomena vents.
 
Descarregar (el castell)desmuntar-lo una vegada coronat per l'enxaneta.
 
Descarregatdesmuntar un castell una vegada coronat per l'enxaneta.desmuntar-lo una vegada coronat per l'enxaneta.
 
Desmuntarfer baixar l'estructura d'un castell abans no hagin començat a tocar les gralles, moment en què el castell ja es considera intent.
 
Dos de...Castell format per dos castellers en la seva estructura.
 
Dossosels que formen l'antepenúltim pis del castell.
 
Enxanetael nen que corona el castell.
 
ExhibicióActuació
 
Faixapeça de roba molt més llarga que ampla que es cenyeix a la cintura. Serveix per defensar la zona lumbar i per ajudar a pujar.
 
Falcacadascun dels castellers que acostuma a entrar en la pinya per tapar els forats que hi ha, sobretot en els primers cordons.
 
Figuereta (fer-la)posar-se un casteller apuntalat cap per avall, damunt d'una de les agulles d'un castell, generalment el dos, en descarregar-se.
 
Folresegona pinya que serveix de reforç en el dos de vuit, els castells de nou i el pilar de set.
 
Força, equilibri, valor i senyLema tradicional dels castells.
 
Grallainstrument musical que acompanya amb el seu so la construcció del castell.
 
Home del darrera home que es col.loca darrera el baix (i del segon en castells amb folre) per lligar el basament del castell. També es pot dir contrafort.
 
Intent1.Temptativa que fa una colla d'un castell. 2.Castell que ha caigut abans de ser carregat.
 
Intent desmuntatEs diu del castell que, un cop comptabilitza com a válid, es desmunta abans de ser carregat.
 
Lateralscastellers que apuntalen les crosses amb la cama i que ajuden les mans, lateralment, a aguantar els segons.
 
Llenya (fer): en l'argot casteller, caure el castell.
 
Manillestercera pinya que es col.loca en el dos de nou i en el pilar de vuit.
 
Manscastellers que, alineats amb el baix i l'home del darrera aguanten directament els segons.
 
Net (castell)consisteix a bastir un castell sense el suport de tots els components de la pinya.
 
Pilar construcció d'una persona per pis.
 
Pinyaconjunt de persones que formen, tret dels castells nets, el primer pis o base del castell.
 
Plantar (castells)en l'argot casteller, fer-los.
 
Pom de daltconjunt dels tres últims pisos d'un castell, és a dir, dels dosos, l'acotxador i l'enxaneta.
 
Quadrar el castellen el moment de lligar els baixos, fer que aquests ocupin la posició adequada per dificultar la posterior deformació de l'estructura del castell.
 
Quartcadascun dels castellers que configuren el quart pis d'un castell.
 


Tots | A | B | C | D | E | F | G | H | I | L | M | N | P | Q | R | S | T | V


Glossary V2.0
Amb el patrocini de 
IB3 Televisió Grup Serra OnaMallorca Rario
IB3 Ràdio OnaMallorca Rario 
Copyright. Castellers de Mallorca 2007

Amb el suport de 
Obra Cultural Balear
Associació subvencionada per
Govern de les Illes Balears