Cròniques amb regust a sal i mar

De nou aquest maleït cronista intentarà posar el gra de sorra i la petita pinzellada de cada actuació dels Castellers de Mallorca. Esperem poder  contar grans gestes, però, sobre tot l´ànima d’aquest, no sé què, que tenen els castells.

El dia 4 de març amenaçava pluja però les deesses castelleres es conjugaren per què a la fi fos un dia esplèndid, esplèndid,  meteorològicament, no tant a nivell casteller. Però anem per parts.

Començàrem amb un taller de castells que va tenir molt bona acollida i va fer que uns quants/tes que no s´havien acostat mai al món casteller gosaren provar les altures, sí d´aquí arreplegam gent … el temps ho dirà.

L´actuació, posterior,  pròpiament dita, va ser tirant a fluixa. El temps anteriorment amenaçant, tants de dies de vacances escolars, la manca d´un pom definit i l´arribada de gent que poc a poc anirà trobant el seu lloc, feren que solament poguéssim aixecar un castell i uns quants pilars, la poca assistència, per factors esmentats anteriorment, va deslluir bastant l´actuació i deixar un regust agre i poc dolç a qui es desplaçaren fins al Parc de la Mar.

Cal dir, però, que la temporada acaba de començar i els castellers i castelleres ens hem d´esperonejar, estrènyer les dents i tirar endavant. Hem passat moments molt difícils i encara no sortim de la crisi, massa llarga per altra part, però hi som, resistim… Amunt!!!

   JOAN ÀNGEL (SEPULTURERO jONES)