CASTELLS, O QUASI, A LLORET (CRÒNIQUES DEL MÉS ENLLÀ).

L’actuació d’ahir diumenge a Lloret va deixar un regust agre a la boca. L’optimisme veu el tassó mig ple i diu que “aquestes coses passen”, el pessimisme diu “que les proves es fan amb Graciosa”. Tant uns com altres tendrien raó. Va quedar clar que les noves incorporacions del pom necessiten més temps i moltes columnes a assaig. Una actuació no és un assaig, però sí que és veritat que la tècnica té tot el dret del món a fer els castells com vulgui. I va arriscar perquè no hi havia massa camies granes, cordó i mig de pinya si arribava… L’espectacle ha de continuar.
Començàrem amb un pd4ps, amb en Joan Suau d’enxaneta, el baixàrem igual i la gent va aplaudir força. A continuació un 3d6 amb n’Aina Orta com a principal canvi, de dos, al pom. Col·locat en J.O. d’acotxador i adalt na JuJu just després de fer l’aleta, el Castell va fer llenya. No passà res greu. Després ho intentarem amb un 3d6a. Però l’enxaneta féu cames enrere perquè no ho veia clar, a continuació aixecàrem un 4d6 que no va arribar al cim, ja que l’acotxador no va acabar de col·locar-se, i es va decidir desmuntar el castell. Ho tornarem a intentar… i, aquesta vegada sí, Castell descarregat. Acabàrem amb un pd4, saludant al públic. I fins a una altra si Déu vol i Buda hi consent.
JOAN ÀNGEL CANYELLES COMES