Història Castellera

Història dels Castells

Les construccions humanes no són una pràctica exclusiva dels habitants de les nostres contrades, ja que en trobem referències a diversos països i continents, des del Marroc fins a l’exòtica Índia, des d’Itàlia fins a Alemanya, tant a l’antigor com a l’actualitat.Tanmateix, aquestes manifestacions no les podem considerar antecedents dels nostres castells moderns.

La hipòtesi més clara i acceptada sobre l’origen dels castells és la que afirma que aquests provenen de l’evolució d’uns balls populars. D’aquests balls, anomenats Balls de Valencians, i les Moixigangues o Muixerangues, d’inspiració religiosa, ja en tenim constància des del segle XVI. Però, quina relació hi ha entre aquest ball de valencians i els castells? Doncs bé, aquesta dansa sempre incloïa l’execució d’una torreta o petita piràmide feta pels mateixos dansaires. La torreta podia representar un quadre religiós o tan sols una figura plàstica.No és d’estranyar que, a poc a poc, i per contrapunt entre grups de balls, la torre anés guanyant alçada fins que en aquesta evolució un bon dia es fes la construcció sense la dansa.

Aquest canvi, que devia començar a finals del XVIII, fa que la confusió entre ball de valencians i colles castelleres duri fins ben entrat el segle XIX. De fet, fins a meitats d’aquest segle, les colles són anomenades ball de valencians. A Tarragona, ben aviat també evolucionen els balls. A la dècada de 1820 a 1830 ja tenim constància de l’existència de dos balls de valencians: els pagesos i els pescadors, que esdevindran embrions de les futures agrupacions castelleres.

Els castells pròpiament dits progressen ràpidament. Seran castells de set pisos, de vuit, fins al 1846, que comença l’època de les grans construccions. És a Valls i es carrega per primera vegada el tres de nou amb folre a la diada de Sant Joan. Vilafranca del Penedès també s’afegeix a la geografia castellera a mitjan segle, llogant els grups vallencs per actuar a la seva festa major. Són les confraries del Roser i de la Muixerra les encarregades de la contractació que més endavant arribaran a donar renom a les colles vallenques.

A Tarragona, és cap el 1885 quan tenim constància documental de l’aparició de la primera colla castellera amb criteris moderns. És anomenada Xiquets de Tarragona o Colla de la Mercè. Aquesta agrupació va actuar fins a l’any 1894 i va assolir com a fites màximes el dos de set, el quatre de vuit i el pilar de sis. El punt àlgid d’aquesta època daurada és viscut per Santa Tecla de 1881, quan la Colla Vella dels Xiquets de Valls descarrega el quatre de nou sense folre. Cal esmentar el fet que en els castells vallencs sempre participaven castellers locals. El tarragoní Jaume Tarragó i Plana, més conegut com l’Esperidió, pujà com a segon en aquest mític castell.

Cap a finals de segle i principis del XX les manifestacions castelleres viuen una davallada important. A Tarragona desapareix la colla de la ciutat i a Valls amb prou feines fan castells de set. Després d’un període de penúria econòmica arriba una certa estabilitat cap als anys vint que propicia una revifalla a les colles vallenques. A la vella Tàrraco, els nous aires i les noves generacions permeten el naixement de la colla Xiquets de Tarragona cap a l’any 1925. Aquesta agrupació, juntament amb la creació l’any següent dels Nens del Vendrell, confirmen la recuperació.

Però, com ja ens té acostumada la tradició castellera, no van trigar gaire a aparèixer les primeres divisions internes, que dugueren al trencament en el si dels Xiquets de Tarragona. Era l’any 1930. El resultat fou la Colla Vella de la Mercè i la Colla Nova de Sant Magí. En aquest període es retroben els castells de vuit.És a l’Arboç, el 1932, que la Colla Vella dels Xiquets de Valls carrega el quatre de vuit després de quasi trenta anys sense veure’s. Aquest castell es descarrega per la Colla Nova vallenca el 1934, que també aconsegueix el tres de vuit els anys 1934 i 1935.

El parèntesi de la guerra civil suposa un altre trasbals en l’activitat castellera, però no arriba a tenir les conseqüències de la davallada de finals de segle. Els temps moderns fan aparèixer fenòmens que eren impensables anteriorment. D’una banda, l’aparició de noves colles a Vilafranca del Penedès, l’Arboç, Torredembarra, Barcelona i a d’altres poblacions, que constitueix un autèntic esclat de vitalitat. D’altra banda, la fortalesa de les colles no vallenques, que dóna una dinàmica més àmplia al tradicional contrapunt local de Valls. Tornen els grans castells als anys seixanta, veient-se el pilar de sis i de set amb folre, el tres de vuit, el cinc de vuit i els primers intents de dos de vuit folrat.

La Colla Nens del Vendrell dóna la campanada i guanya el concurs de Castells de Tarragona de 1970, fet que desencadena a Valls l’aparició l’any 1971 de la Colla Joves Xiquets de Valls, com a resposta a la pèrdua de l’hegemonia. Per contra, a Tarragona, l’any 1970, amb l’empenta del Patronat Municipal de Castells i de l’ajuntament, neix la Colla de Castellers Xiquets de Tarragona, fruit de la fusió de les existents Vella i Nova.

Amb la dècada dels 80 arriba l’explosió. Per un cantó, la diada de Santa Úrsula de 1981 a Valls depara uns moments inoblidables amb el descarregament per primera vegada en aquesta centúria del quatre de nou amb folre per part de la Colla Vella i el cinc de vuit per la Colla Joves. Per un altre cantó, l’assoliment regular dels castells de vuit per agrupacions noves: Castellers de Barcelona, Minyons de Terrassa, Xiquets de Reus, Xiquets de Tarragona, Castellers de Terrassa i la Colla Jove Xiquets de Tarragona. Tot plegat, un panorama que s’ha anomenat la segona època d’or dels castells, amb el seu màxim exponent amb la consecució completa del quatre de nou amb folre, del tres de nou amb folre i del cinc de vuit per les dues colles vallenques la diada de Sta. Úrsula del 1992 (actuació ja realitzada per la Colla Joves al concurs de Tarragona del mateix any) i el magnífic dos de nou amb folre i manilles carregat el 21 de novembre de 1993 per la Colla Minyons de Terrassa.

L’any 1998 vàrem poder veure els dos primers castells de 10 de la història castellera carregats i descarregats pels Castellers de Vilafranca i els Minyons de Terrassa, respectivament.

NOTA: Aquests textos són trets de l’àmplia documentació que hi ha sobre castells a la web de la Colla Jove de Tarragona, que aprofitem per recomanar a tot aquell que pugui visitar-la per internet. (http://www.collajove.com)